Gràcies, Lafarge

Diuen que totes les crisis són oportunitats. En el cas de les crisis medioambientals, és difícil trobar eixa vessant didàctica i positiva que et du a progressar després d'adonar-te que les coses, en matèria de política medioambiental, estan francament fotudes.
Tanmateix, en el camí que m'ha dut a conéixer les injustícies que fan que l'aire que respirem els meus conciutadans i jo estiga tan contaminat, he pogut enriquir-me d'una manera important.
He llegit tant sobre el tema, he contactat amb tanta gent que no coneixia buscant respostes a les preguntes que em feia cada dia, he escrit tants correus electrònics per confirmar o desmentir informacions sobre la cimentera que tenim més a prop, ací a Sagunt.
He vist que en la borsa internacional, l'empresa Lafarge-Holcim, la que crema cada dia tones de neumàtics i residus tòxics, és la que més ha pujat en els darrers anys i s'ha col·locat en primer lloc en el negoci de la construcció mundial.
Em pregunte ¿què hem guanyat nosaltres, els veïns i veïnes que patim cada nit els seus fums, que tenim por de sortir a fer exercici físic pels matins, sabent que els gasos tòxics han estat abocats fa poques hores en la nostra atmosfera?
¿Què han guanyat les veïnes i veïns de Romeu (humans i no humans), que suporten cada dia les explosions que arranquen trossos de muntanya a uns metres d'on viuen?
¿Què guanyen realment eixos xiquets i xiquetes que han sigut víctimes de l'empresa per partida doble? Primer els fan un rentat de cervell dient-los que Lafarge és una empresa que treballa pel medi ambient i que regala floretes i ompli els camps d'arcs de Sant Martí i després els aboca sense remei quilos de mercuri, arsènic, plom i altres tòxics que enverinaran, ara sí físicament, els seus cervells en creixement.
¿Què guanyen eixos clubs esportius patrocinats per la fàbrica de ciment, que han rebut una suma de diners i un equipament que converteix els jugadors d'un equip en posts publicitàries a un preu irrisori per a la multinacional?
¿Què gunyen els emprenedors que són subvencionats per aquesta gran empresa sense escrúpols que té comprada a mitja comarca amb els seus bitllets bruts i corruptes?
¿Com podrà una societat despertar d'un malson com aquest, mentre de dia l'emblema de Lafarge llueïx per tots els racons mediàtics i de nit tapa qualsevol camí per a l'esperança de recuperació de malalts que no poden respirar bé, de gent que ha despertat amb una nova al·lèrgia causada per factors ambientals, de dones que han d'acudir al ginecòleg per acabar d'expulsar un fetus que ha mort al principi de la gestació perquè hi ha hagut un problema genètic originat per la contaminació ambiental?
I un llarg etcétera.

Gràcies Lafarge, perquè m'has mostrat les entranyes del sistema i quin paper és el que hem de jugar les persones que volem, realment, fer un món millor per als que vinguen darrere. He descobert que cremeu llots de depuradora farcits de metalls pesats però... qui ha creat eixos llots? D'on provenen els teus nefands combustibles que tan barats et costen? Que et permeten cobrar unes subvencions a canvi de la seua conversió en fum i gasos poc visibles?
Les restes industrials, els plàstics i papers, els residus que la Conselleria de Medi Ambient t'agraeïx que cremes perquè "no es poden reciclar", d'on provenen?
La resposta a estes preguntes és sempre la mateixa: nosaltres, les mateixes persones que, reclamem o no un medi ambient sostenible, estem consumint tant i estem creant tants residus a les nostres esquenes que... ¿com podem gestionar eixa ingent quantitat de deixalles, de mocadors de paper, de paper de cuina ple d'oli, de plàstics multiformes que embolicaven aliments de dubtosa qualitat, de tampons i compreses usades, d'ítems de plàstic que compràrem aquell dia esbojarrat en la tenda del "tot a cent"...?
Sí, la cimentera que incinera residus ho fa malament, però la llei li ho permet i, el que és pitjor, no tenim, a dia de hui, una solució per fer desaparéixer les muntanyes de residus que són retirades dels nostres carrers i dels nostres contenidors diàriament. Així que sí, denunciarem les activitats contaminants de les empreses que contaminen el nostre aire però, hem de repensar-nos ja el nostre paper com a consumidores d'un primer món caòtic i incapaç de gestionar-se a sí mateix. Un primer món que navega a les fosques per l'abisme de la sostenibilitat i que no troba el botó que li permeta encendre els llums i veure que, de seguir així, prompte la cadena alimentària estarà saturada de contaminants que nosaltres mateixes originem i la despesa sanitària serà cada vegada més gran i... cadascú que imagine la fi que més li agrade. Al cap i a la fi, imaginar, de moment, és de les poques coses que ens queden per a gaudir en plena llibertat.