Gràcies, Lafarge

Diuen que totes les crisis són oportunitats. En el cas de les crisis medioambientals, és difícil trobar eixa vessant didàctica i positiva que et du a progressar després d'adonar-te que les coses, en matèria de política medioambiental, estan francament fotudes.
Tanmateix, en el camí que m'ha dut a conéixer les injustícies que fan que l'aire que respirem els meus conciutadans i jo estiga tan contaminat, he pogut enriquir-me d'una manera important.
He llegit tant sobre el tema, he contactat amb tanta gent que no coneixia buscant respostes a les preguntes que em feia cada dia, he escrit tants correus electrònics per confirmar o desmentir informacions sobre la cimentera que tenim més a prop, ací a Sagunt.
He vist que en la borsa internacional, l'empresa Lafarge-Holcim, la que crema cada dia tones de neumàtics i residus tòxics, és la que més ha pujat en els darrers anys i s'ha col·locat en primer lloc en el negoci de la construcció mundial.
Em pregunte ¿què hem guanyat nosaltres, els veïns i veïnes que patim cada nit els seus fums, que tenim por de sortir a fer exercici físic pels matins, sabent que els gasos tòxics han estat abocats fa poques hores en la nostra atmosfera?
¿Què han guanyat les veïnes i veïns de Romeu (humans i no humans), que suporten cada dia les explosions que arranquen trossos de muntanya a uns metres d'on viuen?
¿Què guanyen realment eixos xiquets i xiquetes que han sigut víctimes de l'empresa per partida doble? Primer els fan un rentat de cervell dient-los que Lafarge és una empresa que treballa pel medi ambient i que regala floretes i ompli els camps d'arcs de Sant Martí i després els aboca sense remei quilos de mercuri, arsènic, plom i altres tòxics que enverinaran, ara sí físicament, els seus cervells en creixement.
¿Què guanyen eixos clubs esportius patrocinats per la fàbrica de ciment, que han rebut una suma de diners i un equipament que converteix els jugadors d'un equip en posts publicitàries a un preu irrisori per a la multinacional?
¿Què gunyen els emprenedors que són subvencionats per aquesta gran empresa sense escrúpols que té comprada a mitja comarca amb els seus bitllets bruts i corruptes?
¿Com podrà una societat despertar d'un malson com aquest, mentre de dia l'emblema de Lafarge llueïx per tots els racons mediàtics i de nit tapa qualsevol camí per a l'esperança de recuperació de malalts que no poden respirar bé, de gent que ha despertat amb una nova al·lèrgia causada per factors ambientals, de dones que han d'acudir al ginecòleg per acabar d'expulsar un fetus que ha mort al principi de la gestació perquè hi ha hagut un problema genètic originat per la contaminació ambiental?
I un llarg etcétera.

Gràcies Lafarge, perquè m'has mostrat les entranyes del sistema i quin paper és el que hem de jugar les persones que volem, realment, fer un món millor per als que vinguen darrere. He descobert que cremeu llots de depuradora farcits de metalls pesats però... qui ha creat eixos llots? D'on provenen els teus nefands combustibles que tan barats et costen? Que et permeten cobrar unes subvencions a canvi de la seua conversió en fum i gasos poc visibles?
Les restes industrials, els plàstics i papers, els residus que la Conselleria de Medi Ambient t'agraeïx que cremes perquè "no es poden reciclar", d'on provenen?
La resposta a estes preguntes és sempre la mateixa: nosaltres, les mateixes persones que, reclamem o no un medi ambient sostenible, estem consumint tant i estem creant tants residus a les nostres esquenes que... ¿com podem gestionar eixa ingent quantitat de deixalles, de mocadors de paper, de paper de cuina ple d'oli, de plàstics multiformes que embolicaven aliments de dubtosa qualitat, de tampons i compreses usades, d'ítems de plàstic que compràrem aquell dia esbojarrat en la tenda del "tot a cent"...?
Sí, la cimentera que incinera residus ho fa malament, però la llei li ho permet i, el que és pitjor, no tenim, a dia de hui, una solució per fer desaparéixer les muntanyes de residus que són retirades dels nostres carrers i dels nostres contenidors diàriament. Així que sí, denunciarem les activitats contaminants de les empreses que contaminen el nostre aire però, hem de repensar-nos ja el nostre paper com a consumidores d'un primer món caòtic i incapaç de gestionar-se a sí mateix. Un primer món que navega a les fosques per l'abisme de la sostenibilitat i que no troba el botó que li permeta encendre els llums i veure que, de seguir així, prompte la cadena alimentària estarà saturada de contaminants que nosaltres mateixes originem i la despesa sanitària serà cada vegada més gran i... cadascú que imagine la fi que més li agrade. Al cap i a la fi, imaginar, de moment, és de les poques coses que ens queden per a gaudir en plena llibertat.

Què és la pluja àcida?

Ens afecta d'alguna forma aquesta pluja? Si tenim camps d'on pretenim traure fruit (com a llauradores), si ens banyem en la platja quan arriba l'estiu (com a estiuejants), si ens agrada gaudir dels passejos per la marjal i veure la vida que existeix entre les canyes, en la muntanya... En definitiva, si estem vius, ENS AFECTA LA POL·LUCIÓ INDUSTRIAL. 

 Quan estarem preparats/des per afrontar aquest repte? Ho parlem?

Declaracions d'un metge sobre els efectes de la INCINERACIÓ de residus sobre la salut de la població

Sense salut no hi ha treball que valga!

La multinacional Lafarge està aconseguint que tota la població de la comarca del Camp de Morvedre seguisca condemnada a respirar el seu fum irrespirable durant almenys 18 anys més. Si eres de les persones que vas pel llit del riu Palància practicant running, o vas per les carreteres de Torres-Torres, Algímia, etc amb la teua bicicleta, millor llig bé fins a la fi de l'article perquè vas a saber allò que els teus bronquis deixen passar a la sang: centenars de micropartícules, de dioxines i de furans que van a empitjorar la teua salut i, el que és millor, amb el vist-i-plau de la Conselleria de Medi Ambient i Canvi Climàtic. 

Sí, efectivament, deu haver vida al·lienígena als despatxos dels polítics perquè no s'entén d'una altra manera com és possible que els que blasmaven contra les polítiques neoliberals destructives del PP en matèria de mediambient, ara, una vegada en el lloc de responsabilitat, amb la decisió en les seues mans, deixen escapar l'oportunitat de tancar l'aixeta a les empreses tòxiques com Lafarge a Sagunt. Així doncs, els que els vam votar i els que no, seguirem respirant per saecula saeculorum els fums cancerígens que desprén el funest fumeral cada nit. 

La decepció també es respira en l'aire de la comarca. Les veïnes i veïns de Bonilles i Romeu veuran per una pila més d'anys com la pedrera propietat de la multinacional segueix explotant la muntanya molt a prop de les seues cases. L'altre dia, al ple municipal, els treballadors de Lafarge que feien ús de la seua "capacitat negociadora" cridaven "esas casas son ilegales". I ja no ho són, són cases legalitzades i la gent que hi viu demana tranquil·litat per poder fer la seua vida sense l'impacte ambiental de l'activitat d'extracció d'àrids a escassos metres. No sé si a la majoria dels veïns de Bonilles i Romeu els importa un rave la conservació de la muntanya. Crec que més d'un deixarà de queixar-se quan Lafarge abandone la pedrera de Salt del Llop i se'n vaja a obrir un forat de la mida de quaranta camps de futbol en els preciosos boscos del Barranc de la Catalana. Però a qui li importen un grapat de conills, de raboses, d'àguiles, de serps...? Estes no voten cada quatre anys.

A qui sí li importen és a aquells que coneixen una veritat més subtil. Alguns els diran romàntics, utòpics, somiadors... en fi, són els que han estat sempre ahí, els mateixos que fa anys avisaven dels perills del malbaratament dels recursos, els que pararen en el seu dia les barbaritats urbanístiques del govern de torn, els que protegiren els espais naturals de la marjal... els que es preocupen perquè les noves generacions apreguen a estimar el trosset de terra que els ha tocat com a patrimoni col·lectiu. Ells saben que més enllà de les cases, quan les empreses marxen, aleshores és el torn de la gent i del medi ambient. I ja fa massa temps que esperem! Ara ens toca a nosaltres!